Un dilluns carregós, no anava a postejar res més i he trobat això per la xarxa, curiós, la gent se les empesca totes. Un recull de refranys traduits a llenguatge culte.

Relátame con quien deambulas y te manifestaré tu idiosincrasia.
(Dime con quién andas y te diré quien eres)

A perturbación ciclónica en el seno ambiental, rostro jocundo.
(Al mal tiempo, buena cara)

H2O que no has de ingurgitar, permítele que discurra por su cauce.
(Agua que no has de beber, déjala correr)

Ocúpate de la alimentación de aves córvidas y éstas te extirparan las corneas, el iris y el cristalino.
(Cría cuervos y te sacarán los ojos)

Quien a ubérrima conífera se adosa, óptima umbría le entolda.
(El que a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija)

A equino objeto de un obsequio no le periscopees el incisivo.
(A caballo regalado no le mires el dentado)

El rumiante propende al accidente orográfico.
(La cabra tira al monte)

Trasládeme yo a temperatura debidamente elevada, demuestre el vulgo su regocijo.
(Ande yo caliente, ríase la gente)

No existe adversidad que por sinecura no se trueque.
(No hay mal que por bien no venga)

La ausencia absoluta de percepción visual torna insensible al órgano cardiaco.
(Ojos que no ven, corazón que no siente)

Al andar maltrecho implicarle premura.
(Al mal paso, darle prisa)

Más vale plumífero en cavidad carpo-metacarpiana que la segunda potencia de 10 surcando el etéreo infinito.
(Más vale pájaro en mano que ciento volando)

No se encuentra la oquedad calenturienta para manipulaciones reposteriles.
(No está el horno para bollos)

Ara m'ha fet gràcia, potser demà em penediré d'haver-lo postejat, en fi, bona nit!!!

El quadern gris d'en Josep Pla, sempre hi és.

" Escoltar forma part de l'estratègia dels pobres. No vull pas dir que s'hagi d'escoltar tothom. S'ha d'escoltar qui convé. Això sí: s'ha d'escoltar bé o almenys causar la impressió que hom escolta bé. S'ha de produir la impressió d'adhesió activa a la persona que parla. Es pot tenir el pensament onsevulla, però s'ha de causar la sensació de presència i d'adhesió a la persona que parla. Això darrer és bastant senzill: consisteix a mantenir una certa vivacitat en els ulls, mirar d'una manera tendra i amatent i fer, mentrestant, amb el cap, els moviments d'assentiment paral•lels a les coses que l'altre persona va formulant. També és molt útil dir, de tant en tant: “¿Vol fer el favor de repetir el que deia fa un moment? ¿Tindria l'amabilitat d'aclarir-me el concepte a què al•ludia fa un instant?” Els homes volen ésser escoltats. És el que els agrada més. Els agrada més que els diners, que les dones i que menjar i beure bé. Un home escoltat esdevé un fatxenda absolutament feliç. Ara bé: quan els homes se senten escoltats, es tornen febles. Aquests moments de feblesa són l'única escletxa a través de la qual pot caure una gota de generositat del granit humà. És d'aquests moments que un pobre pot aprofitar-se. Si no els sap crear ni treure'n un profit, malament... El sistema de la parasitologia establert naturalment entre els homes, i entre els homes i les dones, es basa en l'adulació -en el gust físic que dóna el fet de sentir-se adulat-, i la forma més activa i dissimulada (és a dir, més eterna) de l'adulació és saber escoltar d'una manera natural, activa i discreta. Contribueix molt a arribar a aquesta naturalitat no cometre l'atzagaiada d'aparentar el que hom sap realment. Els propis coneixements -si és que hom en té algun- s'han de saber dissimular en el seu punt- sense caure, però, en l'extrem d'accentuar massa la pròpia estupidesa. "

El quadern gris. Josep Pla

Música per escoltar i escalfar el pis

A vegades m'agrada llegir amb l'oïde, com ara, que acabo d'arribar i jugo amb el gat.

http://www.youtube.com/watch?v=FqDnDFaeA0U Gemma Hayes http://www.youtube.com/watch?v=OqGuFfeAdgw Diana Krall http://www.youtube.com/watch?v=-q4foLKDlcE Joni Michel http://www.youtube.com/watch?v=rOcXBNYXnYY Yan Tiersen

existència fugaç

Dins uns ullets clucs enrogits

sibilinament recolzada

en calaixos sobreeixits de sang

una llàgrima fa filigranes

Amb una batzegada lleu

s'allibera rodola i cau

en un segòn tota una vida

i es fon confosa amb la rosada.

Punxaguda

He rebut aquest email, hi ha alguna falta d'ortografia, a veure qui és l'espabilat/da que les troba. Però, el negoci te molt bona pinta no?

Estimado señor / señora, Es el placer de presentar nuestra empresa a usted y mostrar nuestra sinceridad para cooperar con you.In para superar la crisis financiera, que acabamos de hacer una gran promoción de venta sin profits.Wish puede apreciar esta rara oportunidad. Hacemos un buen negocio en ofrecer el más nuevo y más fashional de productos electrónicos de venta en caliente. (TV y PC Portátil y Celular y Fotografía & DVD GPS & escáner y Motocicletas) Estamos realmente agradecido si usted podría tener en su precioso tiempo para pagar una visita a la página web de nuestra empresa. Nuestros productos son todos de marca original y de nuevo con 1-3 años internacional warranty.You puede incluso disfrutar de 50-85% de descuento y obtener la máxima calidad de productos originales de nosotros! Para el pago, nos accpet diversas condiciones de pago, como efectivo, Western Union, MoneyGram, transferencia bancaria, Paypal, etc Esperamos sus inquietudes y, a continuación, en contacto con nosotros sin ninguna duda! Saludos cordiales!

Room606, 6 / F, Pan Pacific Plaza No.12, Zhongguancun Sur Road, Haidian District, Beijing, China

Sylvia Plath

Era tant guapa la Sylvia Plath, no s'entenia amb ella mateixa. Maleït transtorn bipolar

La mujer alcanza la perfección.
Su cuerpo
Muerto porta la sonrisa del deber cumplido,
La ilusión de una necesidad griega
Fluye por los papiros de su toga,
Sus pies desnudos
Parecen estar diciendo:
Hemos llegado hasta aquí, es el fin.
Dos bebés muertos hechos ovillo, serpientes blancas,
Cada uno prendido a un pellejo
De leche, ya vacío.
Ella los ha replegado
Hacia su cuerpo como pétalos
De una rosa que se cierra cuando el jardín
Se endurece y las fragancias sangran
Desde las dulces y profundas gargantas de la flor nocturna.
La luna no se habrá de entristecer,
Allá en su atalaya de hueso.
Tiene, de todo esto, la costumbre.
A rastras crujen sombras negras.

I l'endemà es va suicidar. Un mal costum força extès entre les grans escriptores. I curiosament les que més entenc i agraden. Sort que tinc ganes de viure!

L'he enviat com a comentari a mariarain i trobo que m'ha quedat tant bé que es mereix un post al meu blog:



"jo"

Menjo sol tot l'hivern
t'abraço
camino aquest carrer
t'abraço
m'enfonso en el no res
t'abraço
compro un encenedor
t'abraço
de nit em crec que et veig
t'abraço
potser vol entrar vent
t'abraço
passo calor fa fred
t'abraço
ni t'abraço ni no
t'abraço
discuteixo amb infants
t'abraço
m'aturo pel camí
t'abraço
escric qualsevol vers
t'abraço
em desperto obro els ulls
t'abraço
m'escapo de l'infern
t'abraço
no sé com perquè sí
t'abraço
begut i buit i encès
t'abraço
no et podré abraça més
t'abraço
l'abraç meu et fereix
t'abraço
me'n vaig et dic adéu
t'abraço
estic aquí no ho veus
t'abraço

Enric Cassases

El recomano fervorosament, es al meu parer el millor poeta català actual. Sensible i sarcastic, fàcil i complicat, a més d'una persona captivadora. Li agrada fer recitals publics, no s'amaga. Un plaer de llegir i rellegir. Si t'agrada i en vols saber qualsevol cosa, pregunta'm, sóc una fervent admiradora seva, amb tots els seus llibres. I com es desprèn, tinc una facilitat innata per parlar. jeje



Aquest poema també ha estat musicat per Gerard Quintana. Prou interessant també.
http://www.youtube.com/watch?v=al-iOMfMpPI

Crónica del pájaro que da cuerda al mundo

Es un pájaro de verdad. No sé como es. Jamás lo he visto. Sólo lo he oído. El pájaro-que-da-cuerda se posa en un árbol de por aquí y, poco a poco, va dándole cuerda al mundo. Mientras tanto, hace ric-ric. Si él no le diera cuerda, el mundo no funcionaría. Pero eso nadie lo sabe. Todos, absolutamente todos, creen que es un enorme mecanismo, mucho más imponente y complejo, el que mueve el mundo con mano férrea. Pero no es así. La verdad es que el pájaro-que-da-cuerda va de un lugar a otro accionando el resorte que hace funcionar el mundo. Es un mecanismo tan sencillo como el de un juguete de cuerda. Basta con hacer girar una llavecita. Pero esa llavecita sólo la puede ver el pájaro-que-da-cuerda.

Crónica del pájaro que da cuerda al mundo.

HARUKI MURAKAMI.