"[...] entesos, sense entendre'ns, amb tot el món a mitges, a mitges i a mig fer, vàrem parar la pluja, mos vàrem abraçar i esgarrapàrem terra pel blat a madurar, els gossos se'ns acosten i els gats passen a prop, les veritats més meues sempre les diràs tu, no tinc cap altra terra fora del tall de pa i el cant imaginari que l'unta ben untat cantant sota la pluja renecs de tant se val, redéu i déu, tot compta!, pasturen els cavalls i a dalt a la finestra la por s'ha fet vellut que abriga i acompanya plor, pluja i placidesa, la nena hi té un secret que li vull publicar: d'acord, no ens entenem ni ens sabem estimar, la por, si l'aprofites es torna cerimònia, la carta que ara ve ja la'n puc destapar, l'amor és ritual, el ritual és vida, la vida anar tirant, l'amor és pa amb formatge, el pa amb formatge és vida, la vida anar paint, l'amor és déu en barca, la vida és un naufragi en un got de vi blanc, l'amor és caure al toll i trobar-hi l'amor, no vull deixar la platja sense pedres sinó mostrar-ne unes quantes, que vegis aquest món que ve de vora mar, tots som bords, tots som claus d'altra gent, d'altres portes [...]"
