Si hi ha algú que m'agradi de tota a questa fornada de nous "talents" que diuen que estant sorgint, és en Jaume Pla "MAZONI". Es fa dificil destriar si és millor músic o lletrista, em posa la pell de gallina lo entenidor que arriba a ser.

"No som memòria ni trajectòria, tant sols un punt aïllat"

Simplement genial!!!!!!!!!

EUFÒRIA

Com insectes suïcides volant cap a la llum que els fregirà
seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres
Perseguim el plaer perquè no ens falta de res
però al comptat de Wales els joves es pengen dels arbres
Quan sortim a la nit no entrem mai en un local amb poca gent
i no ho entenc perquè després només parlem entre nosaltres
Però ara no em diguis res que m’espatlles el morat
el morat és per mi sol no puc donar res als altres
Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
Si quan la veus l’únic que et passa és que tens ganes de plorar
hi ha alguna cosa dintre teu que et xucla la poesia
Si per voler-ho tot, t’has de quedar sense tu
no és tant voler sinó saber a què renuncies
Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria

MAZONI

No plou d'Enric Casasses

"[...] entesos, sense entendre'ns, amb tot el món a mitges, a mitges i a mig fer, vàrem parar la pluja, mos vàrem abraçar i esgarrapàrem terra pel blat a madurar, els gossos se'ns acosten i els gats passen a prop, les veritats més meues sempre les diràs tu, no tinc cap altra terra fora del tall de pa i el cant imaginari que l'unta ben untat cantant sota la pluja renecs de tant se val, redéu i déu, tot compta!, pasturen els cavalls i a dalt a la finestra la por s'ha fet vellut que abriga i acompanya plor, pluja i placidesa, la nena hi té un secret que li vull publicar: d'acord, no ens entenem ni ens sabem estimar, la por, si l'aprofites es torna cerimònia, la carta que ara ve ja la'n puc destapar, l'amor és ritual, el ritual és vida, la vida anar tirant, l'amor és pa amb formatge, el pa amb formatge és vida, la vida anar paint, l'amor és déu en barca, la vida és un naufragi en un got de vi blanc, l'amor és caure al toll i trobar-hi l'amor, no vull deixar la platja sense pedres sinó mostrar-ne unes quantes, que vegis aquest món que ve de vora mar, tots som bords, tots som claus d'altra gent, d'altres portes [...]"

-Tinc ganes de plorar!... -digué la guineu.
- Tu en tens la culpa -digué el petit príncep-; jo no et volia pas cap mal, però tu vas voler que et domestiqués...
- És clar que sí -digué la guineu.
- Però et tocarà de plorar!
- I força -digué la guineu.
- Així no hi has guanyat res!

La ciudad de las palabras

A veces creo que triste
me siento más tranquila.
Quizá sea
una forma de luchar
con la mentira, o que hoy
no me queden más lágrimas
con que borrar tus huellas.
A veces creo que triste
es más fácil escapar
de la incoherencia:
pasear a solas,creer
en todas las mentiras
o en ninguna, dibujar
el escenario desnudo
de tu vida.

Sin adornos, armada
sólo con miradas, te ofrezco
inventar un mundo donde
de veras quepan las palabras.

Elvira Lozano

Com són les meves soletats?, son com les de l'altre gent?
Autisme arrobàtic ultimament, massa internet i pocs llibres. Com atrau, començo un camí i acabo recorrent caminets i ramals, culminant el passeig a llocs web distants en contingut d'allà on havia començat la consulta. Em distrec massa i em deixo portar. I és una sort, em permet descobrir, descobrir en general; llibres, persones, cultura, art, hobbies, tutorials.
Tant sols una por, en forma de pregunta: quantes hores s'ha d'estar conectada a la xarxa per començar a pensar en adicció?
He estat el passat cap de setmana sencer amb la vista a la pantalla. ai, ai , ai!!!

Ara iré cap a casa i ja m'he preparat la B.S.O. del meu dinar d'avui.

Poney Express , Axe Riverboy, The Pogues

Que vagi de gust!!!

Sin piel. Expuesta


Seria.
Desamada.
Mis ojos dos inciensos
que se apagan.
Las estrías del tiempo
desbocándome el alma.
Tres velas encendidas,
tres velas muy veladas.
Ser poeta a destiempo,
ser poeta a patadas.
El muñón de mi pecho
cogiendo esta cuchara.
La tinta calentita,
sopistán de chorradas.
Sin piel. Expuesta.
Seria.
Desamada.
Y en la esquina del miedo
la misma puta cara.

Belén Reyes

Era su rincón en el barrio, parece que el de alguien más, esa pistola ayer no estaba aquí.

-La habrán usado en algún atraco?
-Quizás, o en un asesinato!
-Las armas las carga el diablo y las dispara el estupido.
-El diablo no existe.
-Pero tu eres estupido! y lo sabes. Suelta la pistola!!!
-Tal vez lo sea, sin embargo volviendo a tú frasecita: si el diablo no existe, no puede cargar la pistola y un estupido nunca puede disparar un arma que no ha sido cargada. Usa el raciocinio, además no la van a tirar cargada.
-En tú forzada ignorancia se esconde el diablo. Deja de apuntarme. Venga!! Que el diablo es amigo de las casualidades fatales.
-Eres como un grano en el culo. No sé porqué te hago caso.

La lanzó con fuerza contra el muro, BAAAAAAAANGGGGG, se oyó.

-Ves!
-Ya te digo!!

Pots no portar res en una maleta plena i pots dur molt en una maleta buida. Com a un cantautor, que no li cal una banda. Tot es porta dins, s'ha d'apendre a mirar atentament allò que no es percep.
Els diumenges llegeixo el diari freneticament talment com si fos un feiner i anes justa de temps, serrant les dents, rosegant instants escrits i mantenint una conversa visual amb les noticies. Els meus ulls reaccionen als estimuls que reben del que veuen i llegeixen, i, la meva cara es pot arribar a convertir en un teatret de mueques i tics, quant escric sempre em mossego el llavi inferior de la part esquerra, ho faig sense ser-ne conscient, actes reflexes en dic. Tinc un tic o mania o mueca o gest per cada situació.
Quan arribo als suplements tot canvia, el frenetisme es transforma en paussisme i els meus gestos facials minven, que carai tenen aquests suplements que empalaguen més que un flam de sucre, quan parlen d'algú tot son nissus i dolçaines, deixen la critica de banda. El diumenge toca entrevista superflua, suplements financiats d'art, cultura, cuina fàcil, curiositats i ensabonament. Bé que hi farem, és diumenge.
-Ai mira tú, hi ha un article interesantisim sobre el cultiu de menta al sud de França . Apasionant!!
Un altre martini blanc si us plau!....i.....unes olives, que va per llarg.