No col.laboro
..Fins al dia que vaig saber que no
plorava rou ni perles, sinó llàgrimes:
vulgaríssimes llàgrimes que em queien
galtes avall i em donaven un aire
entre grotesc i màgic. Ara penso
que degué ser una trista descoberta,
la il.lusió perduda i tantes coses,
un món -quin món?- que esdevé inhabitable-
D'aleshores ençà, que jo recordi,
no he plorat, almenys dels ulls enfora,
ni he renegat, ni em mossego les ungles.
No és gran cosa, ja ho sé. El món, em diuen,
segueix sent inhòspit, però jo
persevero tossut: no col.laboro.
Miquel Martí i Pol, La pell de violí
Bona nit
dissabte, 11 d’octubre del 2008
divendres, 10 d’octubre del 2008
M'han robat la bici
Les paraules que s'emporta el vent, cauen en alguna banda. Aquesta banda no és allà on precissament voldriem. El que voldriem, no es el que es té. El que es té, de cop no es té. I el que de cop no tinc, es la meva BICICLETAAAAAAA.
Ha dessaparegut de la plaça de l'oli, serà que no hi passa gent per allà.
Tota? noooo. M'han deixat la roda del davant amb el cadenat. Aquests de l'ajuntament haurien d'idear uns parquings de bici que es lligues bé per darrera. Almenys només s'endurien la roda del davant. Algú amb una bici sense roda deu fer el cante?
He anat a posar denuncia, els hi ha fet gràcia. Cada dia en roben, deien. Quina barra!!!!
Ei, que no era cap virgueria, però era meva. Ja en parlo en passat, els mossos han dit que no la trobaria, que si em volia esperar una hora em pendrien nota de la denuncia. He marxat a PEU cap al centre sense fer la denuncia. Total pa qué?
S'accepten donacions.
Ha dessaparegut de la plaça de l'oli, serà que no hi passa gent per allà.
Tota? noooo. M'han deixat la roda del davant amb el cadenat. Aquests de l'ajuntament haurien d'idear uns parquings de bici que es lligues bé per darrera. Almenys només s'endurien la roda del davant. Algú amb una bici sense roda deu fer el cante?
He anat a posar denuncia, els hi ha fet gràcia. Cada dia en roben, deien. Quina barra!!!!
Ei, que no era cap virgueria, però era meva. Ja en parlo en passat, els mossos han dit que no la trobaria, que si em volia esperar una hora em pendrien nota de la denuncia. He marxat a PEU cap al centre sense fer la denuncia. Total pa qué?
S'accepten donacions.
Rellegint al gran Federico
MALEZA
Me interné
por la hora mortal.
Hora de agonizante
y de últimos besos.
Grave hora que sueñan
las campanas cautivas.
Relojes de cuco,
sin cuco.
Estrella mohosa
y enormes mariposas pálidas.
Entre el boscaje
de suspiros
el aristón
sonaba que tenía cuando niño.
¡Por aquí has de pasar,
corazón!
¡Por aquí,
corazón!
Federico Garcia-lorca
Me interné
por la hora mortal.
Hora de agonizante
y de últimos besos.
Grave hora que sueñan
las campanas cautivas.
Relojes de cuco,
sin cuco.
Estrella mohosa
y enormes mariposas pálidas.
Entre el boscaje
de suspiros
el aristón
sonaba que tenía cuando niño.
¡Por aquí has de pasar,
corazón!
¡Por aquí,
corazón!
Federico Garcia-lorca
dimecres, 8 d’octubre del 2008
Impressionant, el Fary fent apologia del consum de drogues, no us perdeu la canço, quan sapiga penjar videos ja ho faré. De moment aqui va l'enllaç:
http://www.youtube.com/watch?v=WosrUnjb2UQ
http://www.youtube.com/watch?v=WosrUnjb2UQ
tot té un principi...
Feia temps que volia fer un blog per exposar les meves dèries personals, inquietuds, coses que em pasen en el dia a dia, dibuixos, retalls d'allò que llegeixo, fotos i dir tot allò que m'emprenya ,i, crec important almenys per mi. Així en plan egoista.
El meu primer escrit el podria fer de quelcom enrotllat i simpàtic per atreure i tal, però seguirem en plan egoista, jo que em crec tant oberta i tant enrotllada, començaré parlant de mi. Amb una cosa que em va pasar divendres a la terrassa del Bar Nuria. Per això m'he posat punxaguda. Ara veureu:
Us diré que soc poca cosa, amb pinta guiri i amb un nas puxagut ( ta chan ta chan ).
Divendres passat, vaig omplir una maleta amb roba i coses meves, i vaig anar cap al Bar Nuria a esperar que fossin les cinc i arribes la meva amiga arantxa per marxar cap a Barna a passar el cap de setmana.
La meva puntualitat em va fer que hi fòs mitja hora abans ( de fet diuen que puntual no és qui arriba abans, sino qui arriva en punt. Si arrives deu minuts abans, ets igual d'impuntual que si hi arrives deu minuts després). Em vaig asseure i vaig mirar el diari, mirar, no llegir. Amb l'orella posada amb la taula del costat perquè hi havien tres homes que em van mirar i em van comentar. Comentar a mi, entre ells. M'estava bé, jo que sóc lletja, em va agradar que un digués:
-Mira, aquesta rossa té un culet.
La conversa entre ells va seguir:
-Deu ser guiri, alemana, alemanita. jajaja
-Calla, que si no ho és.
Un amb molta vista i gran admirador de sèries b de detectius, deixa anar:
-Cony, porta una maleta i una bossa, es rossa, ni llegeix el diari, es GUIRI.
-Pues diràs el que vulguis però jo la veig seca, a mi no em van.
-Pos a mi si
-Amb aquesta nàpia tan punxaguda ( comentari recurrent des de que era petita )
Sóc lletja i sense cul!!!! ?????!!!???? Tothom veu el que vol, jo calladeta.
Ve una noia sudamericana a demanar i em vaig posar a jugar:
_One cofee please (jajajaja)
- Veus, es guiri
- Però no alemanya
- Segur que sap que parlem d'ella, es deu notar
A vegades faig tonteries per distreurem, en dic experimentació d'acció directa.
-Com es deu dir mamamela en ingles
-Truca al teu fill que t'ho digui
-Si, home
No els vaig dir res, em vaig aguantar. No m'ho havien dit a mi. I així van seguir: que a mi si, que a mi no, de debò no sabeu com es diu mamamela, digali algu, digali tú...
Va arrivar l'Arantxa cinc minuts tard ( segons la teoria de la puntualitat ella ho va ser més que jo. Vinticinc contra cinc ).
-Ho sento, anèm que està en doble filera
No vaig mirar als homes, però els vaig deixar de sentir. Em vaig aixecar per marxar i quan vaig passar pel seu costat els vaig il.lustrar amb el meu english :
_Mamamela en anglès es diu Suck my cook
Amb la cara color vermell comunista es van quedar.
De fet el que em va molestar més era l'apreciació feta sobre el tamany del meu nas.
I eso es todo amigos
El meu primer escrit el podria fer de quelcom enrotllat i simpàtic per atreure i tal, però seguirem en plan egoista, jo que em crec tant oberta i tant enrotllada, començaré parlant de mi. Amb una cosa que em va pasar divendres a la terrassa del Bar Nuria. Per això m'he posat punxaguda. Ara veureu:
Us diré que soc poca cosa, amb pinta guiri i amb un nas puxagut ( ta chan ta chan ).
Divendres passat, vaig omplir una maleta amb roba i coses meves, i vaig anar cap al Bar Nuria a esperar que fossin les cinc i arribes la meva amiga arantxa per marxar cap a Barna a passar el cap de setmana.
La meva puntualitat em va fer que hi fòs mitja hora abans ( de fet diuen que puntual no és qui arriba abans, sino qui arriva en punt. Si arrives deu minuts abans, ets igual d'impuntual que si hi arrives deu minuts després). Em vaig asseure i vaig mirar el diari, mirar, no llegir. Amb l'orella posada amb la taula del costat perquè hi havien tres homes que em van mirar i em van comentar. Comentar a mi, entre ells. M'estava bé, jo que sóc lletja, em va agradar que un digués:
-Mira, aquesta rossa té un culet.
La conversa entre ells va seguir:
-Deu ser guiri, alemana, alemanita. jajaja
-Calla, que si no ho és.
Un amb molta vista i gran admirador de sèries b de detectius, deixa anar:
-Cony, porta una maleta i una bossa, es rossa, ni llegeix el diari, es GUIRI.
-Pues diràs el que vulguis però jo la veig seca, a mi no em van.
-Pos a mi si
-Amb aquesta nàpia tan punxaguda ( comentari recurrent des de que era petita )
Sóc lletja i sense cul!!!! ?????!!!???? Tothom veu el que vol, jo calladeta.
Ve una noia sudamericana a demanar i em vaig posar a jugar:
_One cofee please (jajajaja)
- Veus, es guiri
- Però no alemanya
- Segur que sap que parlem d'ella, es deu notar
A vegades faig tonteries per distreurem, en dic experimentació d'acció directa.
-Com es deu dir mamamela en ingles
-Truca al teu fill que t'ho digui
-Si, home
No els vaig dir res, em vaig aguantar. No m'ho havien dit a mi. I així van seguir: que a mi si, que a mi no, de debò no sabeu com es diu mamamela, digali algu, digali tú...
Va arrivar l'Arantxa cinc minuts tard ( segons la teoria de la puntualitat ella ho va ser més que jo. Vinticinc contra cinc ).
-Ho sento, anèm que està en doble filera
No vaig mirar als homes, però els vaig deixar de sentir. Em vaig aixecar per marxar i quan vaig passar pel seu costat els vaig il.lustrar amb el meu english :
_Mamamela en anglès es diu Suck my cook
Amb la cara color vermell comunista es van quedar.
De fet el que em va molestar més era l'apreciació feta sobre el tamany del meu nas.
I eso es todo amigos
Subscriure's a:
Missatges (Atom)