D'una remor suau, de fulles seques degotant de les branques, a un brogit d'ocres trepitjats. Camins conreats de daurats i grocs vermellosos de tardor. El sol s'ho repensa per treure el cap i s'amaga d'hora, les formigues desapareixen, els finestrals resten tancats. L'aire comença a tallar llavis i la pell demana una capa tèxtil de suport. La tarda s'embasta amb el capvespre, i els homes amb la seva carn. Les olors son delicades i fresques, amb fragàncies llunyanes d'eucaliptus, esmenant els exesius aromes estiuencs...... ( continuarà...)
dimecres, 22 d’octubre del 2008
El conte d'en Pere treballant
En Pere és un xicot sà, de ciutat, ben plantat, amable, amb carrera, esportista, educat i divertit, vaja un d'aquells joves que totes les mares voldrien com a gendre, i gens treballador, ai l'ast. Havia sabut combinar a la perfecció la feina amb la seva gran passió, no treballar. N'havia fet un art.
Un art, tot sigui dit, gens entès pels seus companys de feina, que, tips de treballar més, cavil.laven com fer-li entendre el que es la solidaritat entre companys. No volien tampoc buscar un enfrontament directe, en Pere és d'aquelles personetes que es fan estimar i fins i tot les seves malifetes resulten simpàtiques. Qüestions de taranna, ja n'hi han d'aquests. A voltes no saps si fer-los un petò o donar-los una bufa.
Treballant de biòleg fent recerca sobre el terreny, ho tenia senzill per quedar encantat a la minima, badant, mirant els nuvols. I, mirant els núvols va etzibar un crit d'alerta als seus companys:
-Mireu un globus.
Va agafar un roc i el va llençar en direcció al globus, no el va tocar, clar. La pedra no va arrivar ni a mig mig camí. Tenia els braços forts, però no tant.
Aquest fet va donar una idea brillant als seus companys, reaccionant amb rapidesa van trucar al seu cap i la hi van exposar. El cap va decidir entrar dins el joc, la idèa era seductora i es podien matar dos ocells d'un sol tret, fer treballar en Pere i divertir-se una estona.
Al cap d'un minut, el telèfon d'en Pere fa ring ring i ring ring i ring ring fins que atèn la trucada, el seu cap. Hi manté una conversa, ni curta ni llarga, amb assentiments de cap com si el veiessin.
Un cop desa el telèfon corre cap als seus companys i els avisa que treballin, que el del globus és el barrut del "jefe"( dic barrut per no posar el que va dir realment, allò que normalment sembla el nom propi de tots els "jefes") i l'ha llogat per vigilar-nos des del cel, que barrut.
Va canviar les pedres per la camara i la carpeta, amb una rapidessa comparable a la d'un mag amb una baralla de cartes.
Que barrut s'anava repetint.
Els altres encara riuen.
Un art, tot sigui dit, gens entès pels seus companys de feina, que, tips de treballar més, cavil.laven com fer-li entendre el que es la solidaritat entre companys. No volien tampoc buscar un enfrontament directe, en Pere és d'aquelles personetes que es fan estimar i fins i tot les seves malifetes resulten simpàtiques. Qüestions de taranna, ja n'hi han d'aquests. A voltes no saps si fer-los un petò o donar-los una bufa.
Treballant de biòleg fent recerca sobre el terreny, ho tenia senzill per quedar encantat a la minima, badant, mirant els nuvols. I, mirant els núvols va etzibar un crit d'alerta als seus companys:
-Mireu un globus.
Va agafar un roc i el va llençar en direcció al globus, no el va tocar, clar. La pedra no va arrivar ni a mig mig camí. Tenia els braços forts, però no tant.
Aquest fet va donar una idea brillant als seus companys, reaccionant amb rapidesa van trucar al seu cap i la hi van exposar. El cap va decidir entrar dins el joc, la idèa era seductora i es podien matar dos ocells d'un sol tret, fer treballar en Pere i divertir-se una estona.
Al cap d'un minut, el telèfon d'en Pere fa ring ring i ring ring i ring ring fins que atèn la trucada, el seu cap. Hi manté una conversa, ni curta ni llarga, amb assentiments de cap com si el veiessin.
Un cop desa el telèfon corre cap als seus companys i els avisa que treballin, que el del globus és el barrut del "jefe"( dic barrut per no posar el que va dir realment, allò que normalment sembla el nom propi de tots els "jefes") i l'ha llogat per vigilar-nos des del cel, que barrut.
Va canviar les pedres per la camara i la carpeta, amb una rapidessa comparable a la d'un mag amb una baralla de cartes.
Que barrut s'anava repetint.
Els altres encara riuen.
dimarts, 21 d’octubre del 2008
Arriven les les quatre, dues horetes de res i ja estarà. La gent reclama de tot, tothom té la seva raó subjectiva, no colectiva. No sóc psicòloga, ni estic aquí per entendre a la gent. Entendre atendre, gimnasia magnesia. S'asemblen però no és el mateix. No em puc posar dins la pell dels altres, haig d'impersonalitzar-ho tot, tampoc serviria de res per a ells.
Standstill , macaco i interpol m'acompanyen aquesta tarda. Em complau saber que no sóc l'unica que es sent una forquilla en el pais de les sopes.
Gràcies Maria ;). Me n'he sortit, com podeu comprovar, jajaja. Les instruccions perfectes.
Et retorn l'abraçada!
Standstill , macaco i interpol m'acompanyen aquesta tarda. Em complau saber que no sóc l'unica que es sent una forquilla en el pais de les sopes.
Un perfum de colors ha invadit a Margot
S'ha vestida de pressa:
Perquè hom no sabés de la sina l'olor
s'ha posada una flor
damunt la roba fresca.
Gràcies Maria ;). Me n'he sortit, com podeu comprovar, jajaja. Les instruccions perfectes.
Et retorn l'abraçada!
dilluns, 20 d’octubre del 2008
Bona nit
Una estona amb els Radiohead i a dormir, que ja és tard i el cos diu prou.
http://www.youtube.com/watch?v=5LeLAELIxKY
Bona niiiiiiiiiiiiiiit !!!
http://www.youtube.com/watch?v=5LeLAELIxKY
Bona niiiiiiiiiiiiiiit !!!
Arribo al pis, esgotada, molta feina el dilluns.
I poso en Korsakov per anar agafant ritme.
http://www.youtube.com/watch?v=y41DykcpgRg
Fins que no sàpiga postejar videos, ficaré els enllaços.
I poso en Korsakov per anar agafant ritme.
http://www.youtube.com/watch?v=y41DykcpgRg
Fins que no sàpiga postejar videos, ficaré els enllaços.
He sortit de la feina, es nota que es dilluns i la gent camina mirant al terra, preocupada, capficada, només uns nois d'institut que fan xivarri amb un parell de noies que riuen, trenquen aquest dilluns . Jo, no, avui vaig mirant a tothom imaginant-me les seves pors i realitats, aquests exercicis em distreuen més que mirar aparadors. Poca gent a les terrassses de la rambla, deu ser culpa del sol. A l'hora del cafè hi haura més gent. Les botigues van tancant al meu pas, com si esperesin la meva presencia per abaixar persianes. No trobo ningú conegut, estrany, altres dies ja m'he parat a saludar varis cops. Sempre el mateix recorregut, ara ja no hi han turistes, m'hi agraden els turistes a rambla, queda turistic veure turistes. Enfilo les escales de casa pensant en que no tinc ganes de dinar el mateix que ahir i reescalfat. Resignació, em faré l'enciam, el seità i un iogurt, i pel gat una llauna.
Bon profit!
Horacianes I
res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
cloc els ulls i me'l fot.
Vicent Andrés Estellés
Bon profit!
Horacianes I
res no m'agrada tant
com enramar-me d'oli cru
el pimentó torrat, tallat en tires.
cante llavors, distret, raone amb l'oli cru, amb els productes de la terra.
m'agrada molt el pimentó torrat,
mes no massa torrat, que el desgracia,
sinó amb aquella carn mollar que té
en llevar-li la crosta socarrada.
l'expose dins el plat en tongades incitants,
l'enrame d'oli cru amb un pessic de sal
i suque molt de pa,
com fan els pobres,
en l'oli, que té sal i ha pres una sabor del pimentó torrat.
després, en un pessic
del dit gros i el dit índex, amb un tros de pa,
agafe un tros de pimentó, l'enlaire àvidament,
eucarísticament,
me'l mire en l'aire.
de vegades arribe a l'èxtasi, a l'orgasme.
cloc els ulls i me'l fot.
Vicent Andrés Estellés
Subscriure's a:
Missatges (Atom)