Arriven les les quatre, dues horetes de res i ja estarà. La gent reclama de tot, tothom té la seva raó subjectiva, no colectiva. No sóc psicòloga, ni estic aquí per entendre a la gent. Entendre atendre, gimnasia magnesia. S'asemblen però no és el mateix. No em puc posar dins la pell dels altres, haig d'impersonalitzar-ho tot, tampoc serviria de res per a ells.
Standstill , macaco i interpol m'acompanyen aquesta tarda. Em complau saber que no sóc l'unica que es sent una forquilla en el pais de les sopes.

Un perfum de colors ha invadit a Margot

S'ha vestida de pressa:

Perquè hom no sabés de la sina l'olor

s'ha posada una flor

damunt la roba fresca.

Gràcies Maria ;). Me n'he sortit, com podeu comprovar, jajaja. Les instruccions perfectes.

Et retorn l'abraçada!