NANDAL

Absolutament emprenyada per tota aquesta parafernalia nandalenca que diria una ;), i l'us i abus de costums o rituals mal entesos, tinc una planyidera dedicatoria a tots aquells, que disgustats per la manca d'esperit nandalenc d'una serie de gent, que lluny de sotmetres a tota aquesta voragine de felicitat ficticia, cerca espais de rutina en uns dies pretesament assenyalats per no ser, diguem-ne, ... mmmm ... "normals".
No entenc el fet d'haver de preguntar a cada botiga, cafeteria, quiosc o pub de referència diaria el seu horari i dies de festa.No entenc perquè la gent va a veure any rera any una obra com els pastorets i a més omplen els teatres.No entenc que persones a les quals sé feacientment que els importo una merda em desitgin bones festes.No entenc perquè un bar obert un festiu de nandal ha d'apujar el preu de les consumicions.No entenc aquesta ansia de menjar com golafres i beure compulsivament, sabent de cada any el resultat fatal per l'estomac.No entenc aquestes reunions familiars sense cap mena de ganes, que acaben amb tots els asistents barallats. Cada any el mateix i au vinga, adeu i fins l'any vinent que ens tornarem a barallar.No entenc la obligotorietat autoimposada o autoinlingida d'anar de bòlit per comprar regals, la mitat dels quals acabaran oblidats.No entenc que hi pinta enmig de tot aixó el Papa Noel de color vermell ( l'original és verd ). Si tant recorren al seu cristianisme, que hi fa el Papa Noel vermell penjat en l'arbre de nandal (deu ser pel contrast).No entenc ni l'amargor que em produeix el nandal.No entenc el fet de per ser cap d'any m'ho hagi de passar bé forçosament.No entenc que el rei negre de la cavalcada de la meva ciutat sigui un blanc pintat.No entenc que la veina del replà hagi penjat del pom de la porta un cercle d'herba amb unes campanes per alegrar les festes. Si cada cop que entro a casa meva em dona yuyu, sembla una minicorona de morts. Perquè no se la penja per dins a casa seva la refotuda coroneta si tant li agrada? No entenc l'escudella i carn d'olla el dia de nandal, i m'es igual, m'agrada amb bojeria. Una cosa positiva que te i aquest any no n'he menjat perquè m'he quedat sola a Girona.No entenc la malaguanyada creativitat usada en fer diorames, perdó pessebres en diuen aquests dies.No entenc que la policia no multi a tota aquesta gent que atempta contra el sentit de la vista omplin balcons de papas noel enfilant-se.No entenc tantes llums de colors, i decoracions de mal gust estètic que els ajuntaments posen i els veins aplaudeixen perquè fa nandal.No entenc que la gent no m'entengui i es deixi portar per la col.lectivitat convertida en un ramat obedient sense individualitats.
Només ho entenc quan ho miro des del prisma de la nena que vaig ser, i feia festa del cole, i anava a passejar amb els pares, i feia la badoca amb els llums de colors, i em regalaven joguines i pintures, i anava a dormir més tard, i la innocència jugava a favor meu, i veia els cosins, i menjava torrons, i tot em semblava fantàstic, i feia saltirons pel carrer com si jugués a la xarranca, i em creia feliç.I tot i així em costa!
D'acord que he fet festa i he pogut, en teoria relaxar cos i esperit, carregar energia i repasar el darrer any. Però en el meu cas quants menys espais em treguin del meu dia a dia millor. Hi ha gent que viu i d'altres que existeixen esperant tornar a viure; jo sóc d'aquestes, de moment. Existeixo, estic per aqui, com una passavolant qualsevol esperant que un somriure sincer em torni a esvalotar la paleta. Com molts, suposo.
En fi, bon nandal a tothom. Es el que toca, no?
I a les persones que m'han entés, als amics que em van convidar al sopar d'"arreplegats" i aquestes collonades els hi refoten (mariarain, et plagio varies vegades en aquest text), els hi envio un petó i una abraçada tant forta com sincera.
Mariarain, martolina, amkiel, perrociego, arantxa, anna i tots/tes que de tant en tant passeu i no comenteu: GRÀCIES!!!
Una abraçada especial, sense llumetes, ... a les fosques..., sense res que la distregui.