Pensaments pinçats

Simulant ser una monja de clausura, per la voluntarietat d'amagar-me de tot i tothom. He gaudit d'uns dies de descans fisíc i mental ( amb una petita mitjapart), no perquè a la feina les meves neurones i el meu cos treballin gaire, el nivell d'exigencia no es molt elevat, sino pel relaxament de saber d'uns dies sense horaris, menjar quan es te gana i dormir quan es te son. Res més lluny del que feien els nostres avant-passats basant-se amb l'horari solar, amb una sola diferència; el meu horari solar el marco jo mateixa i a partir d'aquesta premisa tot és posible. El gat em mira estranyat, massa dies amb ell ( crec que li he tret la intimitat, ves a saber que fa quan no hi sóc).
Ha trucat el meu pare, disgustat per no haver anat a Ripoll a dinar el dia de Nadal. Sort que el papa m'enten i ha perdonat ràpid la meva absència. Altra cosa serà la meva mare, una filla a Rotterdam, l'altre a Girona i ells sols per Nadal. Li he dit al pare que si hi anem les dues per any nou, no cal que pugi jo sola per Nadal, que tinc ganes d'estar tots plegats. Ha funcionat!
Dies per pensar molt, en ella, en ells. Dubtant fins i tot, i molt, de la meva condició sexual. Em vaig enamorar d'ella, no d'una dona. No em veig als braços d'una altra dona, i sí als d'un home, es molt confós tot plegat. No n'he extret cap conclusió, em deixaré endur, algun dia i sense adonar-me em tornaré a enamorar d'una persona i crec que tant em fa que sigui un home o una dona, es el que te l'amor. Aixó diuen. Jo crec que son els ulls i les mirades el em fan enamorar de la gent.
També ha trucat el meu cosí per si vull un dels gossets de la cadellada, que ja els ha destetat ( quina paraula ) i si en vull un per reis. Que en faig d'un gat i un gos en un piset de 70 metres?
Evidentment la meva resposta ha estat NOOOOOOO.
I l'Anna, l'Arantxa, en Jose, la meva germana, la Rose, en Quinu, l'Alberto, i prou. Missatges i correus uns quants, son falsos, és el més semblant a res. Tothom intentant ser més original que l'altri, ja tinc por del sms " supermegadivers" i presumptament originals de cap d'any.
Vaig anar al blau a veure l'Alberto que hi punxava, ens van deixar el nom a taquilla i no podia dir que no, encara que avui el torni a veure en acció. Una nit una mica boja, a nivell amb l'estat d'anim meu ( animada com mai ) i etilic de l'Anna i la Montse, el meu també, ho confeso ( un Gin tònic fou a la salut de la Maria Mariarain, li vaig prometre una copa ;) ), en definitiva el que semblava una nit normal es va convertir en una nit de diversió, sense concesions i fent colateralment que ni la shweppes ni la Bombay tinguin que aplicar retalls de plantilla entre els seus treballadors, i un parell de països subdesenvolupats que diuen, incrementessin la seva economia submergida amb la compra de productes tipics. El resultat fou el cotxe de la Montse aparcat al parking del blau i tornada a Girona en Taxi ( prou econòmic, 8 euros). Semblava que teniem pressa a recuperar ves a saber què, el temps perdut, el ser matadores, l'alegria, el tren, ... no ho sé. Avui sabem i ens ha quedat clar que el que hem de recuperar és la salut, tanta fiestuki axaifa. Però va tant bé!
Els altres dies, retallant papers, anotant pensaments, idees, apujant el só de la minicadena per no sentir el xivarri del carrer i voltar pausadament per un internet aturat per vacances també, poques novetats per allà on acostumo a regalar-me. I seguir dubtant de si realment m'agraden les dones o era ella??? Al blau em vaig passar molta estona divagant amb un meu amic (més amic del meu ex), amb un amor incomprès com jo. Em feu sentir bé, te la mirada que tenia ella i supura carinyo per tot arreu. Ell ens va trucar el taxi i abans de pujar li vaig fer un petó, es va quedar ben sorprès, no es va resistir però.