...Els raigs de sol, creuen timidament les habituals boirines matineres, i es deixen veure enmig de les escletxes. Els carrers, ombrius encara a mig matí, amb un tul de rosada sense esvaïr, que reflecteix els nuvols i en transforma suaument els contorns esponjosos a la nostra mirada, al nostre pas. Més lent, més pesat.
A bosc, un tou de molsa, xopa i tupida naix al peu d'arrels i damunt pedres, amb un tó verd de flusfuorescència, per fer memoria d'una primavera tant llunyana com propera i resistent en el temps.
Les pu puts fent pu put, horts marcint-se, arbres al.lopècics, una eclèctica mescla de verds, grocs i vermells pastel, gargamelles rasposes, refredats innocents, records d'infantessa...
(continuarà...)
