tipa d'Obama

He de reconeixer que em causa sorpresa tot aquest obamisme que ha trapassat els limits del EUA i de la meva psique. Hem perdut els papers, o la distància fa que ens arribi desdibuixat i manipulat. Es el mesies?, ho sembla. El volen presentar com la solució a tot, i no deixa de ser un politic, i, dels Eua. Amb un discurs ambigu i doble.
La gent també es pobra en els seus arguments, evidentment que es menys dolent que mc cain, i aqui rau el problema. En politica sempre s'escull el menys dolent, mai el millor.
Algú es creu que les empreses que han donat cents de millions de dolars a la campanya , no en treuran cap benefici?
Ens creiem que l'Obama aplicará tot el que discursava?
Qui hagi llegit el seu programa, hi trobara paraules, molt ben combinades, emotives, plenes de bones intencions, panfletaries i buides de contingut explicit. Sobre el paper tot es bonic.
Posats a fer un canvi, una dona, i, millor encara; una dona i negra. Viuen en un pais masclista.
Crec més en la feina i els canvis que poden generar, la il.lusio i empenta de la gent que l'ha votat, que en els propis moviments politics d'Obama.
No l'hauria votat, ni a ell ni a l'altra. No voto mai per principis antidemocràtics. I ningú em farà creure que no tinc dret a queixa ni opinió.

Em preparo una ensaladilla russa i un vi blanc, soparé, apagaré la teleObama a totes les cadenes i llegiré sense musica.
En silenci, que les lletres amb poca llum i poc soroll fan musica, ballen, es tornen minces,...i em ve soneta.