La ciudad de las palabras

A veces creo que triste
me siento más tranquila.
Quizá sea
una forma de luchar
con la mentira, o que hoy
no me queden más lágrimas
con que borrar tus huellas.
A veces creo que triste
es más fácil escapar
de la incoherencia:
pasear a solas,creer
en todas las mentiras
o en ninguna, dibujar
el escenario desnudo
de tu vida.

Sin adornos, armada
sólo con miradas, te ofrezco
inventar un mundo donde
de veras quepan las palabras.

Elvira Lozano

Com són les meves soletats?, son com les de l'altre gent?
Autisme arrobàtic ultimament, massa internet i pocs llibres. Com atrau, començo un camí i acabo recorrent caminets i ramals, culminant el passeig a llocs web distants en contingut d'allà on havia començat la consulta. Em distrec massa i em deixo portar. I és una sort, em permet descobrir, descobrir en general; llibres, persones, cultura, art, hobbies, tutorials.
Tant sols una por, en forma de pregunta: quantes hores s'ha d'estar conectada a la xarxa per començar a pensar en adicció?
He estat el passat cap de setmana sencer amb la vista a la pantalla. ai, ai , ai!!!

Ara iré cap a casa i ja m'he preparat la B.S.O. del meu dinar d'avui.

Poney Express , Axe Riverboy, The Pogues

Que vagi de gust!!!