dimarts, 18 de novembre del 2008
Spanglish
The Casa Gallega Spanish covers (tapas)
Octopus to the party (pulpo a feira)
Corageous potatoes (patatas bravas)
Huge air spray with grelos (lacón con grelos)
Canes and little ones (Cañas y chiquitos)
Drink from the boot and the big joint (beba en bota y en porrón)
Thin Uncle Joseph (Fino Tío Pepe) and Thin Fifth (Fino Quinta)
They will pass from Navarra (Pacharán de Navarra)
Wines from the River Ha and the Valley of Rocks (Vinos de Rioja y Valdepeñas) Today´s menu
Female Jews with Thief (Judías con chorizo)
Pretty to the Iron (Bonito a la plancha)
Special Opening Promotion
One mug of bleeding if you buy a Little Joseph of Veal (Una jarra de sangría por pedir un pepito de ternera)
Animation Activities
Little Football Contest (Concurso de Futbolín)
He-dominated Tournament (Torneo de dominó)
Primitive Lottery Cudgel (Porra de lotería primitiva)
Youyou contest by couples (Concurso de tute por parejas)
Madrid Aiport available to play on the tables (Barajas disponibles para jugar en las mesas)
Martolina per si de cas, pensa en Tanzania. ;)
Relátame con quien deambulas y te manifestaré tu idiosincrasia.
(Dime con quién andas y te diré quien eres)
A perturbación ciclónica en el seno ambiental, rostro jocundo.
(Al mal tiempo, buena cara)
H2O que no has de ingurgitar, permítele que discurra por su cauce.
(Agua que no has de beber, déjala correr)
Ocúpate de la alimentación de aves córvidas y éstas te extirparan las corneas, el iris y el cristalino.
(Cría cuervos y te sacarán los ojos)
Quien a ubérrima conífera se adosa, óptima umbría le entolda.
(El que a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija)
A equino objeto de un obsequio no le periscopees el incisivo.
(A caballo regalado no le mires el dentado)
El rumiante propende al accidente orográfico.
(La cabra tira al monte)
Trasládeme yo a temperatura debidamente elevada, demuestre el vulgo su regocijo.
(Ande yo caliente, ríase la gente)
No existe adversidad que por sinecura no se trueque.
(No hay mal que por bien no venga)
La ausencia absoluta de percepción visual torna insensible al órgano cardiaco.
(Ojos que no ven, corazón que no siente)
Al andar maltrecho implicarle premura.
(Al mal paso, darle prisa)
Más vale plumífero en cavidad carpo-metacarpiana que la segunda potencia de 10 surcando el etéreo infinito.
(Más vale pájaro en mano que ciento volando)
No se encuentra la oquedad calenturienta para manipulaciones reposteriles.
(No está el horno para bollos)
Ara m'ha fet gràcia, potser demà em penediré d'haver-lo postejat, en fi, bona nit!!!
" Escoltar forma part de l'estratègia dels pobres. No vull pas dir que s'hagi d'escoltar tothom. S'ha d'escoltar qui convé. Això sí: s'ha d'escoltar bé o almenys causar la impressió que hom escolta bé. S'ha de produir la impressió d'adhesió activa a la persona que parla. Es pot tenir el pensament onsevulla, però s'ha de causar la sensació de presència i d'adhesió a la persona que parla. Això darrer és bastant senzill: consisteix a mantenir una certa vivacitat en els ulls, mirar d'una manera tendra i amatent i fer, mentrestant, amb el cap, els moviments d'assentiment paral•lels a les coses que l'altre persona va formulant. També és molt útil dir, de tant en tant: “¿Vol fer el favor de repetir el que deia fa un moment? ¿Tindria l'amabilitat d'aclarir-me el concepte a què al•ludia fa un instant?” Els homes volen ésser escoltats. És el que els agrada més. Els agrada més que els diners, que les dones i que menjar i beure bé. Un home escoltat esdevé un fatxenda absolutament feliç. Ara bé: quan els homes se senten escoltats, es tornen febles. Aquests moments de feblesa són l'única escletxa a través de la qual pot caure una gota de generositat del granit humà. És d'aquests moments que un pobre pot aprofitar-se. Si no els sap crear ni treure'n un profit, malament... El sistema de la parasitologia establert naturalment entre els homes, i entre els homes i les dones, es basa en l'adulació -en el gust físic que dóna el fet de sentir-se adulat-, i la forma més activa i dissimulada (és a dir, més eterna) de l'adulació és saber escoltar d'una manera natural, activa i discreta. Contribueix molt a arribar a aquesta naturalitat no cometre l'atzagaiada d'aparentar el que hom sap realment. Els propis coneixements -si és que hom en té algun- s'han de saber dissimular en el seu punt- sense caure, però, en l'extrem d'accentuar massa la pròpia estupidesa. "
El quadern gris. Josep Pla