Començo amb una frase de Max Ernst, metàfora vital;"la cola no fa al collage".
En aquest cas es per parlar del collage, obviant metàfores particulars.Un altre dilluns malalta, sort que a l'oficina em coneixen i saben que si hi ha algú que els canvis de temperatura la posen malata enseguida sóc jo (a l'estiu amb l'aire acondicionat els tinc a "rajatabla"). El problema rau que sempre em pasa després d'estar publicitant duran dies que pasaré un cap de setmana especial.
He fet un ryanair amb l'Anna fins a Ciampino i ens hem estat dos dies a Roma mirant italians, italianes i pedres. I per casualitat vam ensopegar amb una exposició d'en Marx Ernst de la primera època, la que l'hi trobo més interessant (25 litografies, i només dos originals). Collaigos impossibles, dadaisme pur!!!!!!. Uns collaigos que provoquen reaccions, contraposant imatges que en el nostre enteniment mai les imaginem plegades. Incompatibles completament, pero que juntes prenen un sentit que ens ajuda a pensar. Curiós sitema aquest del collage que més enlla de meravellar la vista, ens fa treballar el cervell buscant unes raons, una explicació, un esbrinar què vivia l'autor, contra què o qui lluitava a l'obra. Sempre hi és. Ernst buscava la reacció del visitant de les seves exposicions en tot moment, fins al punt d'haver d'accedir a una d'elles pel lavabo (no aquesta, evidentment, ens ho va explicar la guia). Un artista que en conjuminar la filosofia amb l'art, conseguia expressar les seves imaginacions d'una forma que no deixen indiferent avui en dia.
En Badulaire va deixar empremta amb la seva idea que l'art no tenia que deixar mai indiferent.
En aquest cas es per parlar del collage, obviant metàfores particulars.Un altre dilluns malalta, sort que a l'oficina em coneixen i saben que si hi ha algú que els canvis de temperatura la posen malata enseguida sóc jo (a l'estiu amb l'aire acondicionat els tinc a "rajatabla"). El problema rau que sempre em pasa després d'estar publicitant duran dies que pasaré un cap de setmana especial.
He fet un ryanair amb l'Anna fins a Ciampino i ens hem estat dos dies a Roma mirant italians, italianes i pedres. I per casualitat vam ensopegar amb una exposició d'en Marx Ernst de la primera època, la que l'hi trobo més interessant (25 litografies, i només dos originals). Collaigos impossibles, dadaisme pur!!!!!!. Uns collaigos que provoquen reaccions, contraposant imatges que en el nostre enteniment mai les imaginem plegades. Incompatibles completament, pero que juntes prenen un sentit que ens ajuda a pensar. Curiós sitema aquest del collage que més enlla de meravellar la vista, ens fa treballar el cervell buscant unes raons, una explicació, un esbrinar què vivia l'autor, contra què o qui lluitava a l'obra. Sempre hi és. Ernst buscava la reacció del visitant de les seves exposicions en tot moment, fins al punt d'haver d'accedir a una d'elles pel lavabo (no aquesta, evidentment, ens ho va explicar la guia). Un artista que en conjuminar la filosofia amb l'art, conseguia expressar les seves imaginacions d'una forma que no deixen indiferent avui en dia.
En Badulaire va deixar empremta amb la seva idea que l'art no tenia que deixar mai indiferent.
I mentre postejo Ernst escolto Mahler. Quina relació? cap. M'agrada Mahler!
Atchum, atchum! sense kleenex, sort del paper higiènic.
