Començo amb una frase de Max Ernst, metàfora vital;"la cola no fa al collage".
En aquest cas es per parlar del collage, obviant metàfores particulars.Un altre dilluns malalta, sort que a l'oficina em coneixen i saben que si hi ha algú que els canvis de temperatura la posen malata enseguida sóc jo (a l'estiu amb l'aire acondicionat els tinc a "rajatabla"). El problema rau que sempre em pasa després d'estar publicitant duran dies que pasaré un cap de setmana especial.
He fet un ryanair amb l'Anna fins a Ciampino i ens hem estat dos dies a Roma mirant italians, italianes i pedres. I per casualitat vam ensopegar amb una exposició d'en Marx Ernst de la primera època, la que l'hi trobo més interessant (25 litografies, i només dos originals). Collaigos impossibles, dadaisme pur!!!!!!. Uns collaigos que provoquen reaccions, contraposant imatges que en el nostre enteniment mai les imaginem plegades. Incompatibles completament, pero que juntes prenen un sentit que ens ajuda a pensar. Curiós sitema aquest del collage que més enlla de meravellar la vista, ens fa treballar el cervell buscant unes raons, una explicació, un esbrinar què vivia l'autor, contra què o qui lluitava a l'obra. Sempre hi és. Ernst buscava la reacció del visitant de les seves exposicions en tot moment, fins al punt d'haver d'accedir a una d'elles pel lavabo (no aquesta, evidentment, ens ho va explicar la guia). Un artista que en conjuminar la filosofia amb l'art, conseguia expressar les seves imaginacions d'una forma que no deixen indiferent avui en dia.
En Badulaire va deixar empremta amb la seva idea que l'art no tenia que deixar mai indiferent.
En aquest cas es per parlar del collage, obviant metàfores particulars.Un altre dilluns malalta, sort que a l'oficina em coneixen i saben que si hi ha algú que els canvis de temperatura la posen malata enseguida sóc jo (a l'estiu amb l'aire acondicionat els tinc a "rajatabla"). El problema rau que sempre em pasa després d'estar publicitant duran dies que pasaré un cap de setmana especial.
He fet un ryanair amb l'Anna fins a Ciampino i ens hem estat dos dies a Roma mirant italians, italianes i pedres. I per casualitat vam ensopegar amb una exposició d'en Marx Ernst de la primera època, la que l'hi trobo més interessant (25 litografies, i només dos originals). Collaigos impossibles, dadaisme pur!!!!!!. Uns collaigos que provoquen reaccions, contraposant imatges que en el nostre enteniment mai les imaginem plegades. Incompatibles completament, pero que juntes prenen un sentit que ens ajuda a pensar. Curiós sitema aquest del collage que més enlla de meravellar la vista, ens fa treballar el cervell buscant unes raons, una explicació, un esbrinar què vivia l'autor, contra què o qui lluitava a l'obra. Sempre hi és. Ernst buscava la reacció del visitant de les seves exposicions en tot moment, fins al punt d'haver d'accedir a una d'elles pel lavabo (no aquesta, evidentment, ens ho va explicar la guia). Un artista que en conjuminar la filosofia amb l'art, conseguia expressar les seves imaginacions d'una forma que no deixen indiferent avui en dia.
En Badulaire va deixar empremta amb la seva idea que l'art no tenia que deixar mai indiferent.
I mentre postejo Ernst escolto Mahler. Quina relació? cap. M'agrada Mahler!
Atchum, atchum! sense kleenex, sort del paper higiènic.
9 comentaris:
ciao!
visca el collage!
que et milloris:)
una abraçada.
Ciao Maria!!
M'han explicat que arreu es la última tendència en expresió artística, a part del videoart. I que aquí sempre anem endarrerits en tot.
He fet recerca per la xarxa i crec que ho provaré. Pots comunicar amb una infinitat d'elements, amèn de l'estetica visual. Ja tinc ideès, retalls i cola.
Milloro amb una manta al damunt i arròs amb menta bullit. Gràcies.
Un petonàs!!!
Hi han escriptoris de Windows o Mac que ben bé semblen un collage amb tantes d'icones com han desades.
Vigila amb el paper higiènic, no sigui que en lloc de atchum facis prrttt. Que et milloris.
sí, sí, anima't! a mi es una tècnica que m'encanta. Ara estic més amb el llapis pero tinc coleccions de paperets per tot arreu.
un petó!
Amkiel:
Sembla que miris el meu d'escriptori, tinc les icones a mida reduïda, tot atapeit i una foto de la Roberta Bosco. Bona combinació de collage i ciberart!!
Una mica de tot amb el paper...
Gràcies!
Maria:
Avui tampoc he anat a treballar i m'he estat tot el dia retallant i enganxat. A mi ja m'agraden, però trobo que imito el que he vist per internet. També et diré que feia temps que no estava tant distreta, crec que he fet una troballa. Puc barrejar els meus poemes amb imatges, lletres, roba, fusta...
Aquí a Girona no s'en veuen, s'exposa molta pintura, pocs dibuixos, menys fotografia i res de collage.
Abans del cap de setmana en veureu un parell, un ja està qüasi finalitzat.
Un petò retallat!
ja en tinc ganes punxa!m'agrada molt la idea!
petonets
Hola martu, aquí la punxa. jj
He descobert un món de papers, paperots, colors, pegamento, llanes, filferro, ara així i ara aixà. El que fa un viatget!
No sé si en sortira res de bó, ara el que t'asseguro es que feia temps que no disfrutava tant. Es absorvent.
Que llegia cada dia i en tres dies no he ni obert el diari!!!
Petonets encolats!
Buenoooo, ahora collages. Me muero de ganas de ver alguno. Serán expresivos seguro.
Sabes que aun guardo aquel dibujo que me hiciste junto a mis perros?
Saludos de PC !!!
Publica un comentari a l'entrada