M'han robat la bici

Les paraules que s'emporta el vent, cauen en alguna banda. Aquesta banda no és allà on precissament voldriem. El que voldriem, no es el que es té. El que es té, de cop no es té. I el que de cop no tinc, es la meva BICICLETAAAAAAA.
Ha dessaparegut de la plaça de l'oli, serà que no hi passa gent per allà.
Tota? noooo. M'han deixat la roda del davant amb el cadenat. Aquests de l'ajuntament haurien d'idear uns parquings de bici que es lligues bé per darrera. Almenys només s'endurien la roda del davant. Algú amb una bici sense roda deu fer el cante?
He anat a posar denuncia, els hi ha fet gràcia. Cada dia en roben, deien. Quina barra!!!!
Ei, que no era cap virgueria, però era meva. Ja en parlo en passat, els mossos han dit que no la trobaria, que si em volia esperar una hora em pendrien nota de la denuncia. He marxat a PEU cap al centre sense fer la denuncia. Total pa qué?
S'accepten donacions.

Rellegint al gran Federico

MALEZA


Me interné
por la hora mortal.
Hora de agonizante
y de últimos besos.
Grave hora que sueñan
las campanas cautivas.

Relojes de cuco,
sin cuco.
Estrella mohosa
y enormes mariposas pálidas.
Entre el boscaje
de suspiros
el aristón
sonaba que tenía cuando niño.

¡Por aquí has de pasar,
corazón!
¡Por aquí,
corazón!

Federico Garcia-lorca