L'he enviat com a comentari a mariarain i trobo que m'ha quedat tant bé que es mereix un post al meu blog:



"jo"

Menjo sol tot l'hivern
t'abraço
camino aquest carrer
t'abraço
m'enfonso en el no res
t'abraço
compro un encenedor
t'abraço
de nit em crec que et veig
t'abraço
potser vol entrar vent
t'abraço
passo calor fa fred
t'abraço
ni t'abraço ni no
t'abraço
discuteixo amb infants
t'abraço
m'aturo pel camí
t'abraço
escric qualsevol vers
t'abraço
em desperto obro els ulls
t'abraço
m'escapo de l'infern
t'abraço
no sé com perquè sí
t'abraço
begut i buit i encès
t'abraço
no et podré abraça més
t'abraço
l'abraç meu et fereix
t'abraço
me'n vaig et dic adéu
t'abraço
estic aquí no ho veus
t'abraço

Enric Cassases

El recomano fervorosament, es al meu parer el millor poeta català actual. Sensible i sarcastic, fàcil i complicat, a més d'una persona captivadora. Li agrada fer recitals publics, no s'amaga. Un plaer de llegir i rellegir. Si t'agrada i en vols saber qualsevol cosa, pregunta'm, sóc una fervent admiradora seva, amb tots els seus llibres. I com es desprèn, tinc una facilitat innata per parlar. jeje



Aquest poema també ha estat musicat per Gerard Quintana. Prou interessant també.
http://www.youtube.com/watch?v=al-iOMfMpPI

Crónica del pájaro que da cuerda al mundo

Es un pájaro de verdad. No sé como es. Jamás lo he visto. Sólo lo he oído. El pájaro-que-da-cuerda se posa en un árbol de por aquí y, poco a poco, va dándole cuerda al mundo. Mientras tanto, hace ric-ric. Si él no le diera cuerda, el mundo no funcionaría. Pero eso nadie lo sabe. Todos, absolutamente todos, creen que es un enorme mecanismo, mucho más imponente y complejo, el que mueve el mundo con mano férrea. Pero no es así. La verdad es que el pájaro-que-da-cuerda va de un lugar a otro accionando el resorte que hace funcionar el mundo. Es un mecanismo tan sencillo como el de un juguete de cuerda. Basta con hacer girar una llavecita. Pero esa llavecita sólo la puede ver el pájaro-que-da-cuerda.

Crónica del pájaro que da cuerda al mundo.

HARUKI MURAKAMI.

Malos tiempos

Ándate con cuidado.

Que no se entere nadie

de que los pasas bien,

que tu vida funciona

y eres feliz a ratos.

Hay gente que es capaz

de cualquier cosa,

cuando ve una sonrisa.

Karmelo Iribarren

Caligràmes de Vicente Huidobro

Lectures nocturnes, que em van fer venir soneta. Agradable sensació de pau, llegir al llit...
Paysage

Vaig llegir un llibre en castellà, el francès no el tinc prou assimilat per entendre exactament el que transmet.

Piano

M'ha agradat de sempre el saber combinar paraules amb imatges, és una assignatura pendent. Mentres "aprènc" disfruto amb aquests caligrames que estan exposats al Centre d'art Reina Sofia i he copiat d'internet davant la impossibilitat de fer funcionar el meu scanner.

Paysage

Falta mitja horeta per sortir de l'oficina i ja n'estic agobiada. Quines ganes d'anar a dinar el xoriç que em queda. M'adono que darrerament em regeixo per estimuls visuals. Es bó o dolent?

tipa d'Obama

He de reconeixer que em causa sorpresa tot aquest obamisme que ha trapassat els limits del EUA i de la meva psique. Hem perdut els papers, o la distància fa que ens arribi desdibuixat i manipulat. Es el mesies?, ho sembla. El volen presentar com la solució a tot, i no deixa de ser un politic, i, dels Eua. Amb un discurs ambigu i doble.
La gent també es pobra en els seus arguments, evidentment que es menys dolent que mc cain, i aqui rau el problema. En politica sempre s'escull el menys dolent, mai el millor.
Algú es creu que les empreses que han donat cents de millions de dolars a la campanya , no en treuran cap benefici?
Ens creiem que l'Obama aplicará tot el que discursava?
Qui hagi llegit el seu programa, hi trobara paraules, molt ben combinades, emotives, plenes de bones intencions, panfletaries i buides de contingut explicit. Sobre el paper tot es bonic.
Posats a fer un canvi, una dona, i, millor encara; una dona i negra. Viuen en un pais masclista.
Crec més en la feina i els canvis que poden generar, la il.lusio i empenta de la gent que l'ha votat, que en els propis moviments politics d'Obama.
No l'hauria votat, ni a ell ni a l'altra. No voto mai per principis antidemocràtics. I ningú em farà creure que no tinc dret a queixa ni opinió.

Em preparo una ensaladilla russa i un vi blanc, soparé, apagaré la teleObama a totes les cadenes i llegiré sense musica.
En silenci, que les lletres amb poca llum i poc soroll fan musica, ballen, es tornen minces,...i em ve soneta.

amanida de cuc

Aquesta amanida la vaig preparar pel sopar de fires, escoltant els The Dresden Dolls, la vaig veure a la Mariarain i em va dir que era idea de L'hora blava.
Va tenir exit, em van felicitar per l'originalitat, es va acabar en un tres i no res i jo contenta.

El que fa la presentació d'una cosa, el mateix en un bol no es tant bó. Penso que si entra per la vista primer, sempre es més sabrós.

Vet aquí alguns dels comentaris:

- Coño si parece un gusano
- Ets una hippie
- Ara falta que sigui bona
- Espera que li ha de fer una foto pel blog
- Pues estan sabrosos estos tomates. Són del huerto?
- Jo hi hauria afegit.... ( d'aquests varis)
- El proper dia a casa us en prepararé una
- Que bona
- Ei que jo no l'he tastat
- I a ella no li agraden els tomates
- Tú fumes d'amagat.

Gràcies Maria i Martolina, un petonàs per a les dues!!!! i que corri món, ja he fet adeptes. jeje

"Res del que vareu construir no ha perdurat. Qualsevol sistema que munteu sense nosaltres serà abatut"

(Leonard Cohen)

.

Ara l'estat es dedica a fer d'avalador de les entitats bancaries que "estan en crisis?????", no fos cas que quan totes els hi ponin s'oblidin d'ells. Mentre els que decideixen endureixen el seu cercle, la gent, les persones, hem de restar al seu perimetre, esperant pacients impacientment. Hem tornat a entrar en l'epòca del despotisme ilustrat, (tot per al poble, però sense el poble).

Es realment el capitalisme el menys dolent dels sistemes economics??????????????????

.

.

Hay que caer y no se

puede elegir dónde.
Pero hay cierta forma
del viento en los
cabellos,
cierta pausa del
golpe,
cierta esquina del
brazo
que podemos torcer
mientras caemos.
Es tan sólo el extremo de un signo,
la punta sin pensar de
un pensamiento.
Pero basta para evitar
el fondo avaro de unas
manos
y la miseria azul de un
Dios desierto.
Se trata de doblar algo
más que una coma
en un texto que no
podemos corregir.

Roberto Juarroz

ESO de Idea Vilariño

ESO

Mi cansancio

mi angustia

mi alegría

mi pavor

mi humildad

mis noches

todas

mi nostalgia del año

mil novecientos treinta

mi sentido común

mi rebeldía.

Mi desdén

mi crueldad

y mi congoja

mi abandono

mi llanto

mi agonía

mi herencia

irrenunciable y dolorosa

mi sufrimiento

en fin

mi pobre vida.

Idea Vilariño