Aquesta amanida la vaig preparar pel sopar de fires, escoltant els The Dresden Dolls, la vaig veure a la Mariarain i em va dir que era idea de L'hora blava.
Va tenir exit, em van felicitar per l'originalitat, es va acabar en un tres i no res i jo contenta.
El que fa la presentació d'una cosa, el mateix en un bol no es tant bó. Penso que si entra per la vista primer, sempre es més sabrós.
Vet aquí alguns dels comentaris:
- Coño si parece un gusano
- Ets una hippie
- Ara falta que sigui bona
- Espera que li ha de fer una foto pel blog
- Pues estan sabrosos estos tomates. Són del huerto?
- Jo hi hauria afegit.... ( d'aquests varis)
- El proper dia a casa us en prepararé una
- Que bona
- Ei que jo no l'he tastat
- I a ella no li agraden els tomates
- Tú fumes d'amagat.
Gràcies Maria i Martolina, un petonàs per a les dues!!!! i que corri món, ja he fet adeptes. jeje
5 comentaris:
ei!! molt bona!! quina gràcia els comentaris!!!
una abraçada.
Holaaa!!
I'm a plagiadora. jejeje
Va ser del teu estil, mes que de la Martolina. Té més volum, trobo.
Que bé que t'hagi agradat, xò dels blogs es un aprenentatge total., no em veia fent una amanida de tomata ( no les soporto).
Hi van haver més comentaris, un fart de riure. L'originalitat de l'amanida va eclipsar les meves exquisides croquetes de pernil famoses "antaño". No val, amb la feina que vaig tenir.
Avui s'acaben les festes de Girona, no he llegit na de na. La setmana que ve postejaré o et postejaré algun poema.
Per cert, parlaves d'uns links interessants ...
Torno l'abraçada amb guants i bufanda, que fa fred per aquí!
Un petò!
Observo que els comentaris obscens sobre el cuc, no has gosat publicarlos. jajaja!
Que tothom sapiga que va ser l'estrella del sopadet per sobre de les croquetes. jajajaja
Un petò vermell tomata!
Anna
Que bé punxaguda! M'ha agradat molt com el teu cuc feia els "ulls grossos" (de pastanaga!) davant de tants comentaris! El de "jipi" és brutal!
Petonassos!
Gràcies Martolina, es maco el que em dius, domines les paraules igual que els fogons.
He fet el cuc tipus Mariarain, jeje. Variaciones sobre el tema igual que la música clasica, sempre tenint present l'original.
Sabeu, em vau fer quedar molt bé. Et copiaré tantes coses. Potser algun amic o amiga meu et fan algun comentari. Els hi vaig ensenyar el teu blog i el de la Mariarain.
El comentari de hippie el sento sovint, les meves amigues son una mica pijetes.
Un petonàs!!!
Publica un comentari a l'entrada