Avui no és el meu dia, ni ahir, ni l'altre.
No recordo quin va ser el meu dia, fa tant de temps que hi va haver un dia. M'he llevat recordant que estic enamorada, molt enamorada, recordant que ella està eNOmorada. He plorat, cridat al gat, cridat als veins de dalt que es pensen que el dissabte al matí es per canviar la distribució del pis, barallat amb una àvia que em prenia la tanda a la fleca, discutir amb un conductor que no ha respectat el pas de cebra.
Avui no és el meu dia, ni ahir, ni l'altre.
M'han deixat eixuta tot i les bones intencions de la colla de nenes que em van portar a distreure'm, quan et volen distreure es pitjor. Amb el recolliment que tinc al pis amb el meu gat i l'ordinador, qui em manava anar de copes, veure gent feliç i contenta, parelles que s'estimen. Sort que em van respectar els gustos i no vam anar al Platea (local gironí on a la gent que hi assisteix sel's pot catalogar de pijos, snobs i altament imbècils, tant o més que els responsables del local), jo no hi he posat un peu mai ( l'altre dia hi van actuar els Mishima i NO hi vaig anar!!!), molta gent diu que no hi han posat el peu (tècnica habitual gironina de queixar-se de quelcom i ser el primer/a en fer-ho)i en són clients habituals. Algunes de les nenes són així, no es pot matar tot el que és gras.
Em van respectar els gustos deia, i fora pitjor el remei que la malaltia, vam anar a l'unic local de jazz de Girona ( imitació absurda i pretenciosa de la cova del drac de Barcelona, tot i així l'unic local de Girona que val la pena), ple de gom a gom, assentades prop de la barra i ahir amb la música forta, nosaltres que voliem parlar i arreglar el mon. Mentre m'estavem comentant que és molt bona idea el blog, que els hi agrada ( no crec ni que l'hagin vist, alguna si), va entrar ELLA, ens vam mirar i la vaig desitjar (com sempre). No ens vam dir ni mu. ELLA amb un NOI, la historia al revés. Jo tenia company, la vaig coneixer i em vaig enamorar. Ara es ella la que te un home per company. Em fa mal, si fos una noia la seva parella no m'hauria afectant tant, crec.
Em van acompanyar a casa i vaig vessar les poques llàgrimes que em quedaven. Ens hem estat fins les quatre de la matinada bla, bla, bla i l'anna s'ha quedat a dormir (és la millor amiga que es pot tenir).
Avui no és el meu dia, ni ahir, ni l'altre.
Un dia gris, plujós, trist (parlo del dia o de mi), que passarà i ja està. Sense pena ni glòria.
Avui no es el meu dia, ni ahir, ni l'altre.
Sóc dona, tinc la menstruació, i em sento dona menstruada, molt menstruada. Visc en una menstruació permanent.
Aquesta no és la meva setmana, ni la passada, ni l'altre.


Aquest fragment és d'una noia de Tarragona, artista multidisciplinar i m'ha agradat, molt. (m'he adonat que tinc memoria i que els records no s'esfumen)

"inventari del desig
acabar-te tota
després llepar el llit
plat immens
de luxúria "

Txus Garcia Human Trash

El que he fet amb aquest post es el que em vaig prometre que no faria al blog. Convertir-lo en un confessionari intim. Com canvia tot sobtadament. De fet son retalls de la meva vida. No? Massa intims, però retalls.