Durant el dia d'ahir als noticiaris i avui a la premsa hem vist imatges de nens assistin a la desfilada militar de Madrid, on una colla d'eixalabrats, passejaven amunt i avall carregats d'armes i un altra munt d'eixalabrats ho celebraben aplaudint i cridant endimoniats per la superba visió de la força que té el seu pais. El que em va deixar més parada fou el fet de que els pares que van dur els sus fills allà, son els que es devien escandalitzar per darrer cas del jove que va matar els seus companys d'escola. Estem en un món d'hipòcrites o el món es hipòcrita? Com pot dur un pare a ensenyar armes als seus fills
Recordaré de treure tots els ganivets del calaix i escamparlos pel pis el dia del meu aniversari, perquè tothom pugui disfrutar de la seva visió, i aplaudir-los, i comentar-los, a un el lligaré a una cabra. Patètic, oi?
Dons el mateix patetisme veure aquella gent allà.
Veien aquests pares em sembla a vegades que tota aquesta feina d'educar persones que es fa des de molts ambits, s'en va en orris.
Es podrien haver limitat a cridar viva españa el dia de la patrona del seu pais, i no muntar aquests shows. No m'imagino als catalans assistint per Sant Jordi o l'onze de setembre a una desfilada dels mossos d'esquadra contents i orgullosos. ( potser em duria una sorpresa, hi ha gent molt estranya ).
El meu país és tan petit
que quan el sol se'n va a dormir
mai no està prou segur d'haver-lo vist.
Millor encara, em vaig a posar Bob Dylan, tancaré els ulls i imaginaré que estic plantant cara a tota la trepa de militars i que sóc capaça de guanyar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
hipòcrites, i ens ho ensenyen així, de ben petits.
M'en vaig a posar en Paco Ibáñez y la seva versió de La mala reputación!
Molt bona també, he tingut la sort de veurel en viu a Barcelona dues vegades. Però em quedo amb en George Brassens.
Dormir en el dia de la seva fiesta naZional es el que vaig fer.
Qui és mes forta vos o jo? Quantes armes teniu?
Jo una dotzena de ganivets, dues tisores, un cuter i una serra de marqueteria. Quin perill que tinc.
El dia de la teva festa nacional (aniversari) també trauràs els monstruari.
Jo sóc de les que ensenyen els llibres, si tothom fos així. Dubto que els militars en tinguin de llibres. Fa temps per Sant Jordi en una paradeta alternativa a la Rambla de Girona, ( es on es fa la fira del llibre aquí) hi havia un llibre que es titulava " Manual de inteligencia del ejercito español", el vaig obrir i estava tot en blanc. Oh! estupenda metafora. Que podem esperar d'una gent que només sap contar fins a quatre.
Parlant de Sant jordi i militars em ve al cap la revolució dels clavells, soldats agafant les flors amb la boca, abandonant els seus caps i retornant al poble, d'allà on no haurien d'haver sortit mai.
M'agrada que penseu i raoneu. ;)
Publica un comentari a l'entrada