L'Arantxa em va deixar un poemari d'un autor del Pais Vasc, estic malalta i llegir em distreu més que voltar per la xarxa. En vaig posar un en un post i ara que ja he llegit i rellegit el llibre, en faig un altra post.
Me lo dijo
un colega
la otra tarde:
«Mira, tío,
como sigas así,
escribiendo
en servilletas de papel
por los bares,
acabarán cargándote
el sambenito
de poeta,
ya verás.
Y luego,
a ver qué hostias
haces».
Karmelo Iribarren
Un altra:
Esta tarde, en el bar,
me has preguntado
que en qué estaba pensando;
yo te he dicho que en nada,
pero no era verdad.
Pensaba
en alguien que acababa de salir,
un tipo solitario, triste, gris,
como hay cientos en cualquier ciudad;
lo veía cenando unas horas después
en el típico bar desangelado de barrio,
bajo una luz enfermiza, hojeando
quién sabe qué periódicos de ayer.
Sí,
estaba pensando en su vida,
porque podía haber sido la mía.
Y estaba pensando en ti.
Karmelo Iribarren
De l'antològia "La Ciudad" Ed. Renacimiento
Hauriem de llegir més poesia "urbana"( es com defineixen les diferents webs la poesia d'en Karmelo). Un autor que s'enten i parla com ho fa la gent que conviu al nostre voltant, en el nostre dia a dia, amb els nostres maldecaps i petites il.lusions, èxits i decepcions, es la millor forma d'adonarnos que no fan falta floritures ni paraules rimbombants per descriure sensacions, ni perquè aquestes ens abracin. El llibre que he llegit és absorbent, real i curiós alhora.
Hauré de mirar a la 22, tinc ganes de llegir Karmelo Iribarren.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
8 comentaris:
Doncs gràcies per compartir la lectura, jo no el coneixia. Serà la meva lectura virtual d'aquesta nit;)
Que et milloris!
Ja em diràs si t'agrada. No li entra a tothom, hi ha qui el trob massa planer i que tracta temes massa "quotidians". Per la meva part crec que sap donar un sentit a les "nostres" paraules i dir les coses d'una altra forma, més semblant a un cantautor.
Ara penso que investigaré si algú ha posat música als seus poemes.
Em dona una feina internet, jajaja
Ja estic millor, una grip, millor ara que per fires. Avui ja he anat al tall.
Gràcies:)
Moltes gràcies pel teu comentari!
El teu blog m'ha agradat molt així que entraré sovint!
Jo crec que la poesia pot escriure de tots els temes, per molt quotidians que siguin. També s'ha de saber transmetre i descriure el dia a dia i no només escriure sobre "grans" sentiments i activitats.
Una forta abraçada!
Gràcies lletraferida elisenda per la visita.
Potser el que no agrada es que no estiri de diccionari per dir el que s'ha de dir.
Espero que tot el que tinc per dir ho segueixis trobant interessant. M'agraden les visites de gent que no són del meu entorn.
Et retorn l'abraçada!!!
ALGO, LO QUE SEA, PERO YA
Si al menos
sucediese algo
distinto.
Si, por ejemplo,
alguien tuviese la feliz idea
de subirse a la barra
y recitar a Homero.
O me pidiese fuego
una mujer,
mirándome a los ojos,
fijamente.
Algo, no sé.
Que el camarero
me confesase al fin
entre sollozos
que es maricón perdido.
M'ha agradat molt el que he trobat d' en Karmelo. Sí, son temes quotidians pero els hi sap posar les paraules i això ja té el seu mèrit. D'aquest que deixo m'en recordaré demà,a l'hora del tallat de cada dia... Oh, si al menos sucediese algo distinto!!!!
M'en vaig a dormir!:)
Hola Maria!!! una sorpresa, el teu comentari nocturn. Jo feia una horeta que dormia (normalment em poso al llit més tard). Vaig anar a treballar i em va esgotar, encara no estic gaire fina. M'hauria agradat seguir una conversa distesa sobre vida i obra d'en Karmelo i la son em va vencer.
Que bé que t'agradés.
Tinc una amiga que es filòloga hispana i m'aconsella quasi sempre bé, ella fa llegir en Karmelo als seus alumnes d'eso (algun pare es va queixar).
M'està molant xò del blog, hi ha tanta gent amb interessos semblants. Tant per saber, som tant poc i ens creiem tant....
Has fet el tallat ja?
Ha "sucedido algo diferente"?
espero que sí i que hagi estat quelcom positiu.
El protagonista del poema (en Karmelo mateix) fixa't que no demana alguna cosa bona, sino que tant sols li passi quelcom, algo que el tregui de la monotonia, d'aquest avorriment constant. Des de la barra d'un bar es un caldo de cultiu per viure i imaginar les histories d'ànonims i reflexionar sobre la propia existència.
Pensava barrejar diferents coses en el blog, però em sembla que serà un blog amb força literatura, de moment ho és. Jo escric, rés important. He posat un poema meu i no l'han comentat ni les companyes ni companys. La meva tossuderia fará que segueixi postejant escrits meus. A en Karmelo no li feien cas ni els seus amics al principi.
Maria amiga bloguera, un plaer i una abraçada ben forta!!!
fins aviat
Hola Punxaguda, espero que et trobis millor...
Doncs sí, vaig llegir fins tard i més tard encara, que la Martolina ahir em va portar casi tot un blog imprés, d'una gent interessant que ja posaré com a link. Sí que està bé això dels blogs... tot i que com deies tú, dona molta feina! Jo a la feina haig de retenir molta informació i a vegades les meves neurones no donen per més:)
S'hi està posant molt interessant el teu blog... i a mí m'ha agradat el teu poema! Aquí tinc papers al costat de l' ordinador plens de "coses varies" que vaig apuntat, per que m'agraden, per que poden ser un "disparador" per un dibuix, etc........ i hi ha un que diu: "ulls llibertins" + "i llavors ella, la llibertat";)Segueix postejant!
Jo escric molt de tant en tant, abans ho feia més. El temps no dona per tot i últimament em dedico el més que puc als dibuixets (amateur total, ja es veu, pero m'ho paso bé)
Pel que fa a en Carmelo i els pares dels alumnes de la teva amiga....mmm... deu ser por, pot ser? Millor la familia unida mirat Operación Triunfo, oi?
El tallat ja està fet, pero res de res!
I visca Camarón! que l'he vist de seguida que entrat.
Una abraçada!
Puntualitzaré les queixes dels pares, no eren d'aquelles dures, eren orientatives, el seu punt de vista. A 3er d'eso ja han vist de tot. El positiu del cas es que hi han pares que miren i estan a sobre dels temàris i el que llegeixen a l'escola els seus fills. Lo dolent es que quan una cosa la troben encertada no ho fan saber.
Operación triunfo, NOOOOO
Els teus dibuixos tenen el comú denominador dels ulls que els fa particulars, s'hi veu una feina.
Que bé si un poema meu et fa de "disparador" per un dibuix, el voldré veure si el fas. Es més, em faría il.lusió. Si el fas i el postejes, et donc el permis perquè et copiis el meu poema i el posis com a peu de foto si et sembla bé.
Potser un dia un dibuix teu m'inspira un poema, qui sap.
El gran Camarón, un poeta del segle XX. Va viure de presa i intensament. Encara li quedaven tantes coses per dir. Ohhh
Un plaer parlar amb vostè!
Publica un comentari a l'entrada