dimarts, 28 d’octubre del 2008

"Res del que vareu construir no ha perdurat. Qualsevol sistema que munteu sense nosaltres serà abatut"
(Leonard Cohen)
.
Ara l'estat es dedica a fer d'avalador de les entitats bancaries que "estan en crisis?????", no fos cas que quan totes els hi ponin s'oblidin d'ells. Mentre els que decideixen endureixen el seu cercle, la gent, les persones, hem de restar al seu perimetre, esperant pacients impacientment. Hem tornat a entrar en l'epòca del despotisme ilustrat, (tot per al poble, però sense el poble).
Es realment el capitalisme el menys dolent dels sistemes economics??????????????????
.
.
Hay que caer y no se
puede elegir dónde.
Pero hay cierta forma
del viento en los
cabellos,
cierta pausa del
golpe,
cierta esquina del
brazo
que podemos torcer
mientras caemos.
Es tan sólo el extremo de un signo,
la punta sin pensar de
un pensamiento.
Pero basta para evitar
el fondo avaro de unas
manos
y la miseria azul de un
Dios desierto.
Se trata de doblar algo
más que una coma
en un texto que no
podemos corregir.
Roberto Juarroz

2 comentaris:

Anònim ha dit...

si senyora, tota la raó. Ens volen enganyar i no se perquè!!

Anna

punxaguda ha dit...

motius per desconfiar en tenim.
s'haura de fer una revolució!
ja hi torno.
Fins després encara que plogui.

Un petonet