D'una remor suau, de fulles seques degotant de les branques, a un brogit d'ocres trepitjats. Camins conreats de daurats i grocs vermellosos de tardor. El sol s'ho repensa per treure el cap i s'amaga d'hora, les formigues desapareixen, els finestrals resten tancats. L'aire comença a tallar llavis i la pell demana una capa tèxtil de suport. La tarda s'embasta amb el capvespre, i els homes amb la seva carn. Les olors son delicades i fresques, amb fragàncies llunyanes d'eucaliptus, esmenant els exesius aromes estiuencs...... ( continuarà...)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Que n'es de maco el que dius aquí, sento les olors i la remor. I a més venen fires!!!!! fiestuki a topeeeeeee!!
Anna
Publica un comentari a l'entrada