Dins uns ullets clucs enrogits
sibilinament recolzada
en calaixos sobreeixits de sang
una llàgrima fa filigranes
Amb una batzegada lleu
s'allibera rodola i cau
en un segòn tota una vida
i es fon confosa amb la rosada.
Punxaguda
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Ai que preciós!
Aquest matí, a un amic que volia explicar-me el per què de l'aigua al sostre del cotxe li vaig respondre que la rosada no era qüestió de física sinó de poesia.
m'agrada molt!
Martolina:
Gracies maca!! :))
Ja el tenia escrit de fa un any, ara llegeixo i navego més que escric.
Amkiel:
Doncs es molt maco per mi que aquest poema et recordi aquest fet.
Jo sempre estic fent associacions amb tot el que em rodeja.
Maria:
Que bé!!
Li haurem de buscar un dibuix. ;)
em sembla que a tots ens vé de gust llegir més coses teves :)
Petons
Publica un comentari a l'entrada