"Memories de Gimsae Hugami"

De petitona agafava papallones, els diumenges quant sortia a la muntanya amb l'avi Kumsiro sempre tenia a punt una mena de xarxa, feta amb filaments de canya, amb uns foradets que permetien vida i presó alhora. No us penseu que era cruel amb les papallones, no. Les prenia un moment de la seva vida, les posava de caps per avall, els hi xixiuejava el hing tsunot i admirava les simetries i els color de les seves ales per fixarles a la meva retina, en acabat retornava sempre la papallona damunt una floreta.
L'avi es neguitejava quant em veia anar amunt i avall sense que els peus descalços em toquessin al terra, no volia que un mal pas ens fes una mala jugada i arribesim a casa de la mare amb una ferida, ens renyaria, a l'avi més que a mí.
Estirava el colze més del que podia, i embranzia la xarxa per sorpendre les papallones, un joc entre elles i jo, s'acostaven encuriosides i s'apartaven quan agitava la xarxa, tornaven i marxaven... ens podiem passar tot el matí d'aquesta manera, ens enteniem.
L'avi em vigilava de reüll mente feia una becaina sota la poca l'ombra dispersa d'un kwohy, mentre jo corria despreocupada i innocent sense imaginar el que em depararía el futur. Era extremament viu l'avi, et sabiar administrar cada dia sense que t'adonessis,petites càpsules del seu coneixement i capaç d'aconseguir que encara avui en dia quan el món es mostra vanitós i les persones insegures en el seu entorn, em mostri desacomplexada com aquella petita Gimsae que saltava rere les papallones enmmig dels camps d'usukis tot recordant els colors i el vol.
Observales bé guarda els colors que arrivara el dia que no hi hauran papallones, em deia l'avi.
Quanta raó que tenia l'avi Kumsiro. El trobo a faltar i a les papallones també.

Punxaguda