Sí que recordo el llit, era massa alt i gegant per la meva edat. D'aquells d'abans, en sintonia amb la casa. De fusta masissa, somier de molles i doble matalàs. Xerricava al més lleu moviment, per adormir-me tenia que restar completament inmovil, sentin els sorolls de la casa, tot retrunyia. Era molt tou, tot i el doble matalàs, m'enfonsava, els llençols tenien fortor de lleixiu i l'habitació era freda de vida i temperatura. Ample i amb el sostre alt, calç o guix a les parets, una pica en un racó, una gibrelleta sota el llit, una marededeu com a unica decoració, una banqueta, dos tauletes de nit, un armari enorme, una lampara penjant del sostre, una lampareta damunt cada marbre de les tauletes, la porta que quedava lluny i una finestra molt ben encarada que recollia els primers raigs de sol i els distribuia per tota l'estança, quan faltaven dos dits perquè un raig arribes a la marededeu l'avia ja m'havia pujat a buscar per esmorzar, mai fallava. I si jo ja estava a punt una estona abans, m'esperava igualment, mirant el sol caminar lentament cap a la marededeu i escoltant els lladrucs dels gossos quan l'avi obria la porta del pati. Abocava mig cos per la finestra i ho mirava tot de fit a fit, fixant la vista encuriosida en els serrells de les muntanyes com fumejaven, intentant descobrir ves a saber què de nou, en un paisatje verge.
-Nena, va, que es refreda la truita.
-Ara baixo.