dimarts, 3 de març del 2009

Si hi ha algú que m'agradi de tota a questa fornada de nous "talents" que diuen que estant sorgint, és en Jaume Pla "MAZONI". Es fa dificil destriar si és millor músic o lletrista, em posa la pell de gallina lo entenidor que arriba a ser.

"No som memòria ni trajectòria, tant sols un punt aïllat"

Simplement genial!!!!!!!!!

EUFÒRIA

Com insectes suïcides volant cap a la llum que els fregirà
seguim profetes i flautistes com un ramat de cabres
Perseguim el plaer perquè no ens falta de res
però al comptat de Wales els joves es pengen dels arbres
Quan sortim a la nit no entrem mai en un local amb poca gent
i no ho entenc perquè després només parlem entre nosaltres
Però ara no em diguis res que m’espatlles el morat
el morat és per mi sol no puc donar res als altres
Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
Si quan la veus l’únic que et passa és que tens ganes de plorar
hi ha alguna cosa dintre teu que et xucla la poesia
Si per voler-ho tot, t’has de quedar sense tu
no és tant voler sinó saber a què renuncies
Hi ha algú que em pugui dir com sortir d’aquest torbament
com es pot viure intensament sense ser esclau del desig?
No som memòria ni trajectòria tan sols un punt aïllat
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria
no n’hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria

MAZONI

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja era hora. Ho veus com era una tonteria, desconfiada!
Quin conciertu, la la la, se'm moren les plantes, no puc fer-hi reeees...., lalala. jajajajaja
Pensava que era aquesta la teva, jajaja

Anna

punxaguda ha dit...

Era!!!
Al concert no es sentía bé el que deia. He escoltat el cd i em quedo amb aquesta, es geniaaaaaaaal!!!!

"No n'hi ha prou amb la felicitat exigim eufòria"

MUAKS!!!!

Anònim ha dit...

musicalment no m'entren gaire (a mí) pero tenen lletres que m' agraden molt. Molt bona aquesta:)

petó!

punxaguda ha dit...

No és només la música, és el conjunt el que fa que m'agradi. Música, lletra, veu i personalitat. L'estil pop anglès distorssionat tampoc és el meu estil,( abans era molt selectiva amb la música, ara puc passar d'escoltar punk a classica en dos segons), però he de reconeixer que Mazoni és dels grups més interesants que he escoltat darrerament.

Una abraçada!!

Què escoltes?

Anònim ha dit...

jajaja
No ho expliques tot? eh? ;)))
Los Soprano!!! jajajaja
petonets


Anna

punxaguda ha dit...

Que vols dir? jajajajajaja