Em vaig decidir a fer un blog per fer públic tot el que sento, escolto, llegeixo, penso i el que em passa pel pap, si, pap, i pel cap també. Mig empesa per les meves amigues Anna i Arantxa (que ja podríes comentar de tant en tant ;)) i el metge, per donar sortida a tot el que em cou i crear un espai de comunicació amb terceres persones, on mantenint una picada d'ullet amb l'anònimat poder disfrutar dels altres pel que diuen, sense que l'aspecte, vestir, edat, sexe, forma d'expresar-se de tú a tú, és convertissin en un inconvenient (insconscientment la gent tenim tendència a prejutjar).
I ara em trobo en un encreuament entre el que havia pensat i el que m'agradaría. Puc abandonar la meva idea original? coneixer algú amb qui aquí m'hi trobo unida anònimament i arriscar una bona relació per una incògnita?. Puc no arriscar-me a no coneixer algú que amb tota seguretat crec que tenim molt en comú?
Fent una altra lectura, també podria dir que crec que he aconseguit un pas important en el meu intent d'obrir-me, cada dia en faig a la vida real. Passet a passet. Val a dir que per primavera el temps no hi ajuda gens. M'estic adonant que SÍ, que em puc entendre amb les persones.
I estic feliç! avui.
Potser les dues emes acabaran sent tres emes. La Ma, la Ma i la Mo
Gràcies a les quatre ;))))) per ser-hi, només per aixó, només!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Amb la Ma hem parlat algún cop d' aquest tema i sempre diem que s' ha d' apostar....desprès la vida dirà, com pasa amb tot;)
una abraçada forta!!
:)
Mai he guanyat una aposta, he après a no apostar i jugar sobre segur. Com ja deus haver llegit pel meu blog, en vaig fer una de mooooolt grossa i....
Una abraçada apostada i guanyada!! ;)
M'he perdut alguna cosa?????
Qui ets anònim???
Publica un comentari a l'entrada