dilluns, 1 de juny del 2009


Les converses més extenses amb l'artista Joan Miró, per primera vegada en català

Lleonard Muntaner treu a la llum 'El color dels meus somnis. Converses amb Georges Raillard'

Joan Miró, va confessar que abans de les converses recollides a 'El color dels meus somnis. Converses amb Georges Raillard' (Lleonard Muntaner), mai no s'havia 'exterioritzat' tant i va reconèixer que Raillard que va 'arrencar la pell'. 'Aquest llibre mostra la personalitat de Miró a fons', ha dit a VilaWeb Joaquim Sala-Sanahuja, traductor del llibre. Les converses s'han traduït a una quarantena de llengües però mai no s'havien publicat en català.

'És una obra molt interessant per tots els públics perquè Miró no només parla del seu procés de creació artística sinó que també expressa la seva opinió sobre la situació política que estava vivint el país quan Franco s'estava morint', ha explicat Sala-Sanahuja. De fet, en aquestes converses Miró crítica la societat mallorquina perquè la considera conservadora. L'artista també explica la seva participació en diverses campanyes sorgides pels volts del 1975. Precisament, aquest any va ser la culminació de Joan Miró com a artista universal: a Barcelona la seva Fundació obre les portes i l'any abans, s'havia presentat al Grand Palais de París la gran exposició retrospectiva que havia permès a l'artista de fer el balanç del seu itinerari artístic.

Una pintura poètica

Com és natural, aquest llibre també recull la vessant artística de Miró. A 'El color dels meus somnis. Converses amb Georges Raillard', Miró parla del seu procés de creació i el vincula amb la poesia. 'Miró sempre llegia poesia i feia una pintura molt pròxima a aquest gènere literari', ha dit Joaquim Sala-Sanahuja. Joan Miró va tenir relació amb poetes francesos com Jacques Dupin. Precisament, Georges Raillard va escriure un assaig sobre Dupin i sobre altres escriptors com Louis Aragon o Michel Butor. Entre el 1964 i 1969 Raillard va ser director de l'Institut Français de Barcelona, que havia sigut un focus de resistència cultural al llarg de la dictadura franquista. A París va ser un dels fundadors de la Universitat de Vincennes (París-VIII) i com a professor titular del Departament de Lletres ha fet nombrosos seminaris i cursos al voltant de la relació entre la literatura i la plàstica.

tret de vilaweb

2 comentaris:

Amkiel ha dit...

¿No vuelves?

punxaguda ha dit...

Síiiii!!!! quina sorpresa!!!!
les altres seguidores del blog han esborrat el seu!!
He passat per problemes greus de salut. Ara ja estic millor!!!
Es com tornar a casa i no trobar ningu.
Gracies Amkiel per voler que torni!!!

PETONASSOS!!!!!!!