dimecres, 26 de novembre del 2008

elles

Passatges fumejant
boirines matineres,
reparteixen absurdes
ofrenes carnals.

Esfilagarsats en la memoria
vesteixo amb els braços,
uns rampells florits
numerats al.leatoriament.

Cordills secs de raons,
butxaques anònimes
despintades, que cremen
i el roser asseca.

S'escau, si de cas
un semàfor intermitent
que esvaeixi gravetats
i esmicoli condemnes.


Punxaguda


9 comentaris:

Anònim ha dit...

escrius molt bé, noia!

una abraçada:)

punxaguda ha dit...

Gàcies Maria, el meu ego i jo t'agraïm el teu comentari.
Normalment no m'agrada el que escric quan perd la inmediatesa.
Aquest el vaig escriure en veure princesas d'en Fernando León de Aranoa ara deu fer uns tres o quatre anys. I ahir era el dia d'ensenyar-lo.
El trobo una mica rebuscat, ara sóc més planera i directa a l'escriure.

Ara ja no m'importara si em cauen molles pel pentinat. ;))

Ni les meves amigues em comenten tant com tú, m'agraden els teus dibuixos, com ho presentes i el saber cuidar les companyes bloguer.

punxaguda ha dit...

I una abraçada i un petó!!
quin descuit noia

martolina ha dit...

M'agrada molt quan són coses teves, ni que siguin "enrevessades" com tu dius. Tens molta gràcia i ara no em referia al riure, m'agradaria llegir aquestes coses més "planeres" que dius.

Un petonàs

Anònim ha dit...

"existimos porque alguien piensa en nosotros y no al revés" per aixó s'han de cuidar les companyes:)

abraçada!

punxaguda ha dit...

Martolina:

:)!!! m'estic inflant!
Ja en postejaré algun, son massa personals. Són per entendrens, de diari intim. Conforme les ferides es tanquin, s'obriran les paraules. Ho llegiràs!

Una abraçada i gràcies per anar pasant!!

punxaguda ha dit...

Maria:

Intueixo que has vist princesas, jeje. I has trobat una frase de la Candela Peña que lliga amb el poema, la peli i el meu comentari.
M'ha agradat mooolt!!! :)))
ja ho deia jo

PETÓ!!!

Anònim ha dit...

No l'havia entès i em semblava fins i tot absurd. Però ara que has dit quina va ser la font d'inspiració, tot encaixa i el poema resplendeix amb llum poderosa. M'agrada molt.

punxaguda ha dit...

Agraïda per la sinceritat, no t'estiguis mai de comentar encara que sigui una mala critica, s'aprèn també.
Que bé que l'explicació hagi fet entenible el poema. De totes formes en l'art en general quan s'ha d'explicar el significat, malament, alguna cosa falla. Les emocions han d'entrar per si soles.

Un petó!